Les Merrell Skyrunner® World Series continuen el seu viatge, huitena parada, tornem a França, al Macís Central, en un entorn de conte de fades, envoltats de xicotets pobles d’origen medieval, amb Sainte-Enimie com a punt neuràlgic de la Lozère Trail.
Entre Alps i Pirineus, al nord d’Occitània, el riu Tarn ha modelat durant mil·lennis un paisatge de muntanyes no massa altes però amb grans desnivells, terreny tècnic, molta roca i vegetació frondosa.
@SWS
Aquest cap de setmana, la Lozère Trail pren el protagonisme del trail running al país gal, amb una varietat de distàncies i desnivells per a qualsevol nivell:
- Ultra Lozère 110 km ±5600 m (en dues etapes)
- Skyrace® des Gorges du Tarn 25 km ±1800 m
- Lozère Trail 2 rivières 52 km ±2400 m
- Lozère Trail 25 km ±1100 m
- Salta Bartas 12 km ±500 m
- Curses infantils
Una vegada més, la climatologia, clau en els resultats
Com és habitual en els últims anys, la climatologia canviant —no és ací el lloc per debatre-ho—, a més de condicionar el nostre dia a dia, provocarà a curt termini que un esport com el nostre s’haja de reinventar i adaptar-se a la nova realitat climàtica del planeta.
No és habitual que a Europa, i menys al centre del continent, tinguem a finals de maig temperatures pròximes als 30 °C, com les que es van donar aquest cap de setmana. Un recorregut ja de per si dur es va convertir en un forn, obligant els i les skyrunners a modificar les seues pautes d’alimentació, especialment la hidratació. Tot i els esforços de l’organització, no es van evitar les crítiques constructives de corredors/es i assistències sobre l’hora d’eixida (10.00 h) i els punts d’avituallament líquid, que potser s’haurien d’haver augmentat.
Coneixent Philippe Miquel i el seu equip, segur que han pres nota de tot el que ha passat per continuar fent créixer l’esdeveniment en espectacularitat i seguretat.
Els calendaris internacionals condicionen sempre la participació d’atletes, i tot i l’acumulació de curses la setmana passada i aquesta, la combinació d’U23 —era cursa puntuable— i absoluts va generar una llista de participants curiosa, barrejant experiència i joventut, però amb un nivell competitiu espectacular.
Cursa femenina: Patricia Pineda recupera el somriure
Patricia Pineda (ESP/La Sportiva), guanyadora de la passada edició, partia com a favorita. Eva Delafosse (FRA/Colibrí), després del segon lloc fa tres setmanes a Matheysins, també era a tindre en compte. Però sobretot hi havia ganes de veure l’estat de forma de Denisa Dragomir (ROM/Merrell), després d’un període amb lesions, i de Maria Christen (SWZ/Scott), debutant enguany al circuit després de dues actuacions brillants el 2025.
Patricia i Eva van prendre el cap de cursa, obrint distància sobre la resta. Al control del km 15,2, l’espanyola va aconseguir obrir espai amb la jove francesa, augmentant-lo fins a meta i aconseguint la segona victòria consecutiva a Sainte-Enimie, amb 4:28 d’avantatge. Per darrere, Alice Bausseron (FRA/New Balance) aconseguia el seu primer pòdium de la temporada Sky.
El top 6, entrant en poc més de deu segons, el van completar Anna Darmogai (UKR/Kailas Fuga), Perrine Abadie (FRA/Esclops d’Azun) i Greta García (ESP/Asics), que tot i haver competit la setmana passada a Zegama-Aizkorri, no es va voler perdre la cita francesa i ja suma tres curses finalitzades.
Maria Christen va ser setena i Denisa Dragomir, desena en la seua reaparició.
@_guaresti_
La imatge de la cursa femenina va ser el somriure de Patricia Pineda en meta, aconseguint la seua primera victòria a les MSWS 2026 i situant-se líder de l’overall femení amb dues curses roges i dues blanques finalitzades. Buscarà millorar puntuació amb més participacions?
 @_guaresti_ |  @_guaresti_ |  @_guaresti_ |
Cursa masculina: sorpresa i joventut
Jules Mongellaz (FRA/Colibrí Academy Trail) i Lucien Mermillón (FRA/Rossignol), tots dos U23, van eixir decidits a marcar un ritme fort, obrint distància fins al km 15. A partir d’ací, Finlay Grant (GBR/Scarpa) va passar a liderar, seguit de Baptiste Massot (FRA/CAA) i Tom Spencer (GBR/Inov-8).
 @_guaresti_ |  @_guaresti_ |  @_guareti_ |
Poc abans d’arribar a l’avituallament de Castelbouc, Finlay es va confondre de direcció —punt delicat que qui escriu coneix bé, mateix error en la cursa del 2025— i Massot va prendre el lideratge, mantenint-lo fins a meta. Tom Spencer va entrar segon a poc més de vint segons, i Finlay va completar el pòdium a dos minuts.
Mongellaz, després de liderar mitja cursa, va ser quart, i Mermillón, cinqué.
@_guaresti_
Marcos Villamuera (ESP/Scarpa), sempre en posicions capdavanteres, tot i tindre segurament un colp de calor escoltant les seues declaracions post cursa, va aconseguir una P9.
Aniol Pijiula (ESP/FEEC Open Team), ambé afectat per un colp de calor, va arribar en P11 i va necessitar assistència mèdica. Esperem que es recupere prompte.
L’avituallament del km 15,2, sense assistència externa permesa, va ser clau tant en categoria masculina com femenina.
Sabíem que els U23 serien protagonistes de la Gorges du Tarn Skyrace, però no esperàvem la victòria del local Baptiste Massot. El veurem en més proves del circuit?
Overall
Casi completada la mitat del circuit, l’overall masculí no té grans canvis, però Patricia Pineda acosnegueix ser lider provisional, a més de ser la primera dona en aconseguir la classificació per a la Skymasters:
Classificats Skymasters 2026
|
|
U23 Trofeu Esteban Olivero
Martina Gonfaus es va fer amb la victòria femenina U23 (P12 de la general).
En xics, classificació pràcticament idèntica a l’absoluta.
|
|
Abandonaments destacats dels espanyols Marcos López (Open Team), Jan Ballbé (Dynafit), Dalia Alonso (Salomon).
Pròxima parada: Yading Skyrace®
La Merrell Daocheng Yading Skyrace® 2026, 20 juny, torna, després d’uns anys d’absència, com una de les cites més esperades del calendari internacional Sky.
Cursa roja (x1,5), 32 km en alçada extrema, arribant als 4735 m en un santuari natural dominat per tres cims sagrats de més de 6000 m.
Els i les skyrunners travessaran boscos primigenis, prats d’alta muntanya i llacs icònics, en un recorregut que combina misticisme tibetà i exigència física.
Qui gestione millor la hipòxia en alçada i els ritmes lents i constants en pujades llargues, domine la climatologia canviant i controle el terreny de roca i pedrera, s’emportarà els 150 punts.
Favorits i favorites? Una incògnita. A hores d’ara hi ha molt poca informació disponible.
