No és motiu d’aquest article fer crònica de la Skymasters 2025; pensem que ja no és moment. A més, ja se’n van fer unes quantes per mitjans de comunicació especialitzats, molt millors que la que puguem fer nosaltres.

Publicar aquest article al febrer de 2026, pràcticament tres mesos després de la cursa, pot semblar una incongruència, però és la realitat. Tancar una edició de Dements, igual que moltes proves esportives, no és tan simple com plegar cintes i guardar arcs de meta. Darrere hi ha molt més.

Evidentment, la major part assumptes relacionats amb la cursa es tanquen en pocs dies, però uns quants, sobretot els econòmics, tarden molt més del desitjable a quedar finiquitats.

Dements vindria a ser una mena de moviment col·lectiu. Voluntaris i voluntàries, molts dels quals no tenen res a veure amb les curses ni amb les muntanyes, però que estimen el seu territori, fan créixer la prova fins a convertir-la, en només huit edicions, en tota una final de la Copa del Món de Skyrunning. Un repte majúscul per a gent que no viu d’organitzar esdeveniments, però que demostra que la passió pot més que qualsevol estructura professional.

Al que anem: diumenge 9 de novembre, sobre les 14.00 h, arriba l’últim corredor de la Mitja d’Aín, entrega de trofeus, recollida de meta, dinar del voluntariat de diumenge… Seguim replegant i, sobre les 20.00 h, estem els pocs que ens hem quedat fins al final, a la nau multiusos d’Eslida, menjant sobres del sopar del dissabte i fent les últimes cerveses del cap de setmana. Rebentats, però molt satisfets de la feina feta i de com va anar la Skymasters 2025, segona final consecutiva de la Copa del Món de Skyrunning, la final de les Merrell Skyrunner® World Series. Quasi res per a un grup de gent que no cobra, que des del primer fins a l’últim fan una feina absolutament voluntària, en dos pobles: un de 800 habitants i l’altre de 150, amb un equip 100% voluntari.

L’endemà, dilluns, cadascú torna al seu lloc de treball, fent equilibris al llarg de tota la setmana per seguir replegant tot i tornant-ho tot al seu lloc i en l’estat inicial: vehicles, espais municipals, tancament de parts mèdics, pagaments a proveïdors (fins on es pot)… i així allargant pràcticament tres setmanes fins que quasi tot torna a estar al seu lloc, com si ací no haguera passat res. Una feina invisible, però imprescindible.

El que no es veu, la cara B

Dements no és una empresa. Ací no hi ha nòmines, dietes ni dividends per beneficis. No hi ha fons econòmic que faça de matalàs, tot es suportat per les esquenes de qui es responsabilitzen del projecte. Sí, hi ha inscripcions, col·laboradors i sponsors, però gairebé la meitat del pressupost depèn de les administracions públiques. I ací és on comencen les dificultats: els diners no arriben amb immediatesa, i això obliga a buscar finançament privat. El resultat? Crèdits avalats amb patrimoni personal de les persones al front del Club de Muntanya Dements, associació esportiva sense ànim de lucre. Una situació que fa que, en moments puntuals, organitzar Dements et puga fer odiar gran part del seu significat, i siga un acte de fe.

Un dels aspectes molt importants quan t’emboliques en un sarau com el nostre, una final mundial, és el pagament dels cànons de pertànyer a un circuit, el pagament de despeses de desplaçament, premis econòmics, afegits a les despeses habituals de cursa com pagament de serveis contractats, allotjaments, proveïdors i mil despeses més, que s’han de pagar una vegada finalitzada la cursa.

Vas pagant fins on t’arriben les perres, però arriba un moment que els ingressos precebuts no cobreixen les despeses, per els motius abans indicats i per a més inri amb la finalitat de quadrar el balanç i assegurar el cobrament de la previsió pressupostària, han d’estar els corresponents pagaments de les despeses abans de finalitzar l’any natural. Entenem que és una part d’aquest joc (amb una única solució, no jugar) i que amb la finalitat de complir amb el nostre pressupost i complir amb els nostres compromisos administratius i fiscals, si volem continuar, cal buscar fórmules de finançament tan simples com les que fem qualsevol persona que volem comprar i no tenim diners: un crèdit, així de simple. I com l’avales? Doncs no cal pensar-ho molt: amb el teu patrimoni personal i assumir el risc (excessiu, ja que no hi ha interès lucratiu en Dements). Així està la cosa.

Complir, hem complit, i tot el que havíem de pagar abans que s’acabara l’any natural, s’ha pagat, i el que es tenia que pagar després, també.

I per què aquesta edició “finalitza” hui? Doncs perquè hui, a la fi, ens han comunicat el resultat dels controls antidopatge i podem procedir al pagament dels premis econòmics de la cursa, tot i que una quantitat prou important encara la tenim pendent de cobrament, el joc és així i cal acceptar-lo: seguirem pagant interessos fins que puguem cancel·lar la línea de crèdit.

Per cert, l’edició actual, 2026, sí que va començar tan prompte com va acabar la 2025, i sense tancar Dements 2025 ja portem molta feina feta, i la que queda.

Evidentment, ningú ens obliga a seguir ni tampoc a organitzar l’event. Som conscients de les dificultats, dels terminis de pagament, de totes les complicacions que anem a tindre, afegides les de dubtosos personatges que, darrere d’una intencionalitat de protecció del territori, l’únic que pretenen és enriquir-se econòmicament boicotejant events sense ànim de lucre. Ho assumim, sabem de la complexitat, però no és gens agradable.

Dements és molt més que una cursa. És la prova que la passió compartida pot convertir dos pobles menuts en epicentre mundial de l’esport de muntanya. És un motor cultural, perquè mobilitza comunitats, reforça identitats locals i projecta el territori a escala internacional. I és també un motor esportiu, perquè porta a les nostres muntanyes els millors corredors del món.

Anem tancant aquesta exposició de la realitat d’una organització com la nostra, i evidentment com la de tants i tants esdeveniments esportius organitzats per clubs. Sense un suport institucional àgil i compromès, projectes com Dements viurien en l’equilibri constant entre l’èxit esportiu i la precarietat econòmica. De fet, possiblement ni existirien; serien insostenibles. Seria necessari un preu d’inscripció almenys tres o quatre vegades l’actual.

I des d’ací, per suposat, fem un gran agraïment a les administracions públiques que aposten per una inversió dels recursos públics en proves esportives en entorns rurals per intentar consolidar el seu futur i buscar vies per afavorir, no el creixement, però almenys el seu manteniment com a pobles.

Però la realitat també és contundent: Dements ha demostrat que la col·laboració i la passió poden més que qualsevol obstacle. I això, al capdavall, és el que la converteix —sense oblidar mai que som una cursa de poble— en molt més que una prova esportiva.

Ser per tercer any consecutiu la Skymasters és, per a nosaltres, un somni fet realitat, una enorme responsabilitat, però no sols amb l’elit mundial de l’skyrunning. Ho és amb cada corredor i corredora que s’inscriu, li diguen com li diguen i vinga d’on vinga. Eixe va ser el motiu d’iniciar Dements allà pel 2014, i, siga el que siga en el futur, estem segurs que organitzarem Dements amb el mateix entusiasme, ganes i nerviosisme abans de donar l’eixida eixe dissabte de novembre a les 7.30 h del matí.

Salut, muntanya… i Dements!!!!