L’entorn de la font de Matilde
Al peu del Puntaló (572 m), vora el barranc de Xova, naixen les fonts de Matilde i de Gregori. La calma i la bellesa de l’entorn han convertit este paratge tradicional en lloc de visita obligada.

La font permanent de Matilde naix a l’ombria a 14,4 °C, entre roques del Buntsandstein (gres roig) a 377 metres d’altitud. Es troba molt pròxima a l’horta de l’antiga alqueria andalusina d’Alfetx, documentada entre 1377-1573, la qual es regava gràcies als assuts que encara es veuen en el barranc de Xova i la bassa. La font, al seu torn, alimentava l’horteta del marge dret per mitjà d’una conducció subterrània i un bassonet. És a dir, tenim davant les restes d’un antic sistema d’irrigació d’origen musulmà, reaprofitat i ampliat pels nous pobladors des del segle XVII.
La història ens porta ara a l’any 1929, quan el matrimoni format per Matilde Brown i Emilio Pérez inauguren la seua casa d’estiueig: Villa Sevignac, popularment coneguda com la Casa del Negre pel servent que tenien, originari de l’illa africana de Fernando Poo, on Emilio era funcionari colonial. Sembla que les seues visites habituals a Eslida i a la font van acabar donant-li nom.

En les proximitats de la font es troba la cova de Matilde, una cavitat d’interés espeleològic amb una profunditat d’uns 50 metres explorats. Segons unes investigacions recents de Jesús Almela, la part inferior d’esta cova s’inunda a partir de les pèrdues del barranc de Xova en el tram següent a l’assut. Això explica la construcció d’una parada per a derivar l’aigua per a ús agrícola, feta a partir de l’observació atenta del comportament de la natura.
Des de Matilde podem seguir una agradable i fresca senda que, entre falagueres, molses, sureres i herbes aromàtiques, ens conduirà en pocs minuts a la font intermitent de Castro.

L’entorn de Fosques

Fosques és, sense dubte, una de les fonts més conegudes i concorregudes d’Eslida. Actualment forma part d’un entramat d’irrigació molt més ampli que en època medieval, quan abastia l’horteta de l’antiga alqueria andalusina de Beniçahada, ara Berissanda. Pels testimonis arqueològics, sembla que l’aigua d’este naixement hi arribava per gravetat per una sequiola, travessava el desnivell de la rambla d’Aín per mitjà d’un aqüeducte de canaló recolzat en pilars circulars i s’emmagatzemava en la basseta que encara existeix al peu d’on estava l’alqueria fins a l’any 1526.

La font perenne de Fosques sorgeix del gres roig a 18,7 °C, a 375 metres d’altitud. L’accés al paratge va canviar en 1964, quan l’Ajuntament va acordar la urbanització del camí per dos fets importants: una anàlisi prèvia (1953) qualificava l’aigua de la font com a «aigua potable, químicament considerada» segons els paràmetres de l’època, i Eslida s’estava convertint en una destinació de turisme familiar que necessitava espais adequats. Aleshores es va construir també el Merendero de Panera, un lloc de trobada en plena natura. En 1996, unes obres van ampliar els canons d’eixida als sis actuals.
Des de Fosques podem arribar en pocs minuts a les fonts de Ferro, Fonillet i Sant Josep. Pel camí gaudirem d’una vista privilegiada de l’horta i el secà que s’estén fins al llit de la rambla i de les muntanyes que la circumden, envoltats de sureres monumentals i d’estructures de reg tan senzilles com antigues. La bassa que n’arreplega l’aigua és una reserva d’amfibis, per això és tan important evitar abocaments de substàncies tòxiques que portem de casa i mantindre el seu hàbitat.

Una composició tradicional, la «Jota d’Eslida», acaba dient: «La despedida donem a l’estil del nostre poble: Visca el Cristo del Calvari i que dure l’aigua de Fosques».