#10AnysDeSalutiMuntanya

Una nova edició de Dements, la 10a, i els casi 1000 pitrals ofertats, han durat hores. Des de l’organització de l’event, volem donar les gràcies als i les corredores que volen tornar a ser Dements i a participar de la festa de la Skymasters els pròxims 8 i 9 de novembre a Eslida i Aín.

Després d’acollir al 2024 la Skymasters de les Merrell  Skyrunner® World Series, la final de la copa del mon de Skyrunning®, era tot un repte que en aquest 2025 repetirem, i tornem a ser la “Marató dels Dements, Official host of the 2025 Skymasters of the Merrell Skyrunner® World Series”, tant a nivell organitzatiu de la categoria “èlit” com a tindre una bona acollida entre el corredor popular.

Al 2024 va ser evident que Dements no era, és o serà, una prova esportiva enfocada a l’atleta èlit, la base de la cursa sempre ha estat el corredor popular, i que acollir una prova federada internacional simplement ha sigut una circumstància derivada del creixement i evolució de l’event.

Evidentment, acollir una final mundial de caire internacional, fa que es tinguen que realitzar adaptacions, com per exemple, deixar de fer la Mitja d’Eslida per no ficar en perill la seguretat de cap corredor/a i d’assegurar una organització a l’alçada de les circumstàncies.

Donades les limitacions lògiques i sensates que el Parc Natural fica en quant al tope de participació, 1000 atletes, és cert que les places ofertades per a la categoria open es redueix en uns 100 dorsals, que realment no és una reducció en la marató, ja que els dorsals de la mitja d’Eslida es passen a la Marató de manera que fins i tot les places per a la marató s’amplien respecte l’any 2023, però tot i això, pràcticament qui vol córrer la distància marató, ho fa, ja que es produeixen prou moviments a la llista d’espera.

Diferent és a la Mitja d’Aín, a la que enguany, escoltant tant a participants com a membres d’organització, hem considerat reduir 50 pitrals, oferint un total de 350 places, i a més, allargant uns 500m el traçat per donar més aire a l’eixida. En el cas de la mitja, la llista d’espera si que té menys moviment.

Quan es prenen decisions respecte la participació, temps de tall, modificacions del recorregut… sempre parteixen d’una profunda reflexió i debat tant intern com extern, però  sobretot de l’experiència que ens donen 9 edicions, algunes d’elles molt complexes, en les què les condicions meteorològiques ens han condicionat i ficat al límit la nostra capacitat de resposta.

Tant al reglament de la cursa com a la nostra web, el primer que trobes és:

“Dements és dur, molt dur. Els seus 42,5km, amb un desnivell positiu i negatiu de 3808m, impliquen un alt grau de preparació esportiva i coneixements per a l’autogestió en el medi natural. Els temps de tall requereixen una certa exigència i estratègia. L’organització no serà laxa amb eixos temps de tall, per la pròpia seguretat dels participants.
LA MARATÓ DELS DEMENTS (ni qualsevol de les dos mitges) NO ÉS UNA PROVA PER A INICIAR-SE EN LES CURSES DE MUNTANYA.“

I també nomena:

“La seguretat no té limit en la bossa del corredor. De tota la masa de més de 400 voluntaris, més de 100 estan repartits per la muntanya vetllant per la seguretat dels corredors i corredores. Allí on no arriben les xarxes tecnològiques, ho compensem amb la nostra xarxa humana. La nostra principal partida va destinada a la seguretat, situant dispositius on tal vegada ni t’ho esperes (ambulàncies, bombers, protecció civil, a més dels nostres propis responsables de muntanya, seguretat i trànsit).

I en cap dels dos casos és un contingut buit de significat, tot el contrari, són dos principis fonamentals per comprendre què és Dements i quines capacitats cal tindre.

Pel que fa a la seguretat, tenim en la part organitzativa de cursa, des de fa moltes edicions, l’obsessió d’evitar ficar en risc innecessari tant a corredors i corredores com al voluntariat, i la conclusió final és que no té sentit exposar a ningú a perills innecessaris, per tant, la forma decidida per evitar situacions innecessàries de risc, i som plenament conscients que a la muntanya el risc zero no existeix, és exigir un requisit que acredite una mínima experiència en curses de muntanya amb desnivell mínim, i en cap cas es tracta d’un criteri excloent, tot el contrari, es tracta d’un criteri selectiu de corredors i corredores que tinguen unes condicions mínimes per finalitzar una prova de les nostres característiques, i buscant sempre minimitzar el risc.

El temps ens ha fet trobar-nos en situacions de cursa amb corredors i corredores, que arrossegats per la voràgine del boom de les curses per muntanya, s’inscriuen a Dements com a un desafiament personal, conscients de la complexitat de la prova, ja siga la Marató com les Mitges, però en massa ocasions poc conscients de les pròpies capacitats, així com que Dements són un conjunt de curses, no de caminades per la muntanya, amb uns temps de tall que s’han de complir, i que allargant, evidentment sense cap mala intenció per part de corredors i corredores, el temps a la muntanya, és, primer de tot, exposar a un/a mateix/a a un risc enorme deambulant per un terreny muntanyós complex amb un esgotament físic i mental considerable, i a més, deixant exposats a voluntariat que sense cap remuneració però amb una energia inesgotable, a situacions totalment innecessàries.

Ni és realista que qualsevol de les mitges siga la nostra primera mitja de muntanya, encara menys la Marató la nostra primera marató, ni tampoc que la meua experiència en muntanya siga pujar i baixar el cap de setmana un cim de 745m fent 12km, o tenint algun tipus de cardiopatia encara que no siga greu però que te provoca insuficiència respiratòria quan te pugen les pulsacions.

El criteri escollit, per tant, havia de veure amb desnivell i distància, ja que són dos vectors directament proporcionals. És completament diferent fer una cursa, per llarga que siga, amb poc de desnivell i terreny no tècnic, que endinsar-se a la Serra d’Espadà, tot un laberint de pujades i baixades, i en el cas de Dements, buscades expressament dins del boig plantejament de l’esperit skyrunning, és a dir, pujar i baixar muntanyes buscant la distància més curta i el desnivell màxim.

Per suposat que hi haurà corredors que tenen la capacitat de fer Dements i no han fet mai cap altra mitja/marató amb 100m de desnivell acumulat per km, però sense una acreditació “oficial” és complicat demostrar-ho, i el punt de tall ha de quedar completament clar, objectiu i demostrable. Tanmateix, hi haurà atletes que poden tindre curses amb més distància que Dements, que no compleixen el requisit del desnivell, però que ho han fet amb molt bon temps, per exemple, cursa 60km que no arriba al desnivell que demanem, corredor que ho ha completat en 7h i corredor que ho ha fet en 12h, res a vore, segurament el finisher amb 7h fa Demens sobrat, però el que ho ha fet en 12h, doncs va a disfrutar Dements, i segurament no passe ni el primer tall.

Més opcions possibles, els temps de tall. Tenim els temps de pas per a completar tant marató com mitges més que testats i controlats, i sabem que si no es compleixen, és impossible arribar en temps a meta. Això de després ho recupere… a Dements no funciona, passa tot el contrari. Si fem tota la cursa CACO, tenim possibilitats de ser finisher, si sols caminem, impossible, i si ja ens aturem a fer-se selfies o fotos de grup… igual hauriem de buscar altra cursa a la que apuntar-se.

No és plat de bon gust que al primer punt de tall es queden una quantitat important de corredors i corredores, però com sabem perfectament, es fa en moltes curses, i a més de comprensible, està contemplat a un reglament que quan ens inscrivim a una cursa, acceptem, però per algun motiu, aquesta lectura obligatòria i “contractual” en moltes ocasions, no se li dona la importància que té, i més greu encara, s’ignora conscientment.

Altre aspecte a tindre en compte, a més de la capacitat física és la capacitat de gestió d’una cursa de muntanya. Gran part dels i les que correm per la muntanya, és prou probable que els inicis hagen sigut a l’asfalt, on l’activitat es realitza per entorns amplis, coneguts i estables, completament diferent a un entorn de muntanya, on l’espai a més de ser completament diferent, té una gran part d’incertidumbre, com per exemple pot ser, un tapó. A totes les curses de muntanya, i destaquem a totes, en algun moment de cursa es produeix un tapó, sobretot a l’inici de cursa, o be quan eixim dels pobles i comença la muntanya, o be en trams molt lents,  al que als i les que van a guanyar la cursa no els sol afectar, però possiblement al popular siga un factor a planificar, i més encara en un recorregut com el de Dements, que pràcticament la totalitat del recorregut transcorre per senders. Intentar eixir a un ritme més viu per evitar-lo, tindre en compte desnivells de les pujades… molts són els factors a tindre en compte per no trobar-se en cursa i que ens condicionen massa la nostra cursa, que s’han de planificar i gestionar per aconseguir acabar el cap de setmana amb el #JoSócDement al hastag de les nostres publicacions a xarxes.

No subestimem la muntanya, sigam conscients de les nostres capacitats, els desafiaments deixem-los quan tingam la capacitat suficient, i sobretot, que no implique a terceres persones o entitats. Anem passet a passet, amb la progressió de distàncies i desnivells que la muntanya exigeix, i possiblement així, gaudirem molts anys de les curses i la muntanya.

Ara, a entrenar!!!! Que quan ens hem adona’t, estem a un mes de cursa i ens falten quilòmetres i desnivell per tots els costats!

I ho tornem a dir altra vegada per si no ha quedat encara clar…
MOLTES GRÀCIES UNA EDICIÓ MÉS PER LA CONFIANÇA QUE DEMOSTREU AMB TOTS I TOTES ELS QUE FORMEM PART DE LA FAMÍLIA DEMENT TORNANT A VINDRE A LA NOSTRA CURSA!!!!