Las fuentes de Fosques y Matilde

26 de marzo de 2025

VALENCIÀ
L’entorn de la font de Matilde
Al peu del Puntaló (572 m), vora el barranc de Xova, naixen les fonts de Matilde i de Gregori. La calma i la bellesa de l’entorn han convertit este paratge tradicional en lloc de visita obligada.
La font permanent de Matilde naix a l’ombria a 14,4 °C, entre roques del Buntsandstein (gres roig) a 377 metres d’altitud. Es troba molt pròxima a l’horta de l’antiga alqueria andalusina d’Alfetx, documentada entre 1377-1573, la qual es regava gràcies als assuts que encara es veuen en el barranc de Xova i la bassa. La font, al seu torn, alimentava l’horteta del marge dret per mitjà d’una conducció subterrània i un bassonet. És a dir, tenim davant les restes d’un antic sistema d’irrigació d’origen musulmà, reaprofitat i ampliat pels nous pobladors des del segle XVII.
La història ens porta ara a l’any 1929, quan el matrimoni format per Matilde Brown i Emilio Pérez inauguren la seua casa d’estiueig: Villa Sevignac, popularment coneguda com la Casa del Negre pel servent que tenien, originari de l’illa africana de Fernando Poo, on Emilio era funcionari colonial. Sembla que les seues visites habituals a Eslida i a la font van acabar donant-li nom.

En les proximitats de la font es troba la cova de Matilde, una cavitat d’interés espeleològic amb una profunditat d’uns 50 metres explorats. Segons unes investigacions recents de Jesús Almela, la part inferior d’esta cova s’inunda a partir de les pèrdues del barranc de Xova en el tram següent a l’assut. Això explica la construcció d’una parada per a derivar l’aigua per a ús agrícola, feta a partir de l’observació atenta del comportament de la natura.
Des de Matilde podem seguir una agradable i fresca senda que, entre falagueres, molses, sureres i herbes aromàtiques, ens conduirà en pocs minuts a la font intermitent de Castro.

CASTELLANO

El entorno de la fuente de Matilde
Al pie del Puntaló (572 m), junto al barranco de Chóvar, nacen las fuentes de Matilde y de Gregori. La calma y la belleza del entorno han convertido este paraje tradicional en lugar de visita obligada.
La fuente permanente de Matilde nace a la umbría a 14,4 °C, entre rocas del Buntsandstein (rodeno) a 377 metros de altura. Se encuentra muy próxima en la huerta de la antigua alquería andalusí de Alfetx, documentada entre 1377-1573, que se regaba gracias a los azudes que todavía se perciben en el barranco de Chóvar y la balsa. La fuente, a su vez, alimentaba la huertecilla de la margen derecha por medio de una conducción subterránea y una balsilla. Es decir, tenemos ante nosotros los restos de un antiguo sistema de irrigación de origen musulmán, reaprovechado y ampliado por los nuevos pobladores desde el siglo XVII.
La historia nos lleva ahora a 1929, cuando el matrimonio formado por Matilde Brown i Emilio Pérez inauguran su casa de veraneo: Villa Sevignac, popularmente conocida como la Casa del Negre por el sirviente que tenían, originario de la isla africana de Fernando Poo, donde Emilio ejercía como funcionario colonial. Parece que sus visitas habituales a Eslida y a la fuente acabaron dándole nombre.

En las proximidades de la fuente se encuentra la cueva de Matilde, una cavidad de interés espeleológico con una profundidad de unos 50 metros explorados. Según unas investigaciones recientes de Jesús Almela, la parte inferior de esta cueva se inunda por las pérdidas del barranco de Chóvar en el tramo siguiente al azud. Ello explica la construcción de la presa para derivar el agua para uso agrícola, hecha a partir de la observación atenta del comportamiento de la naturaleza.
Desde Matilde podemos seguir una agradable y fresca senda que, entre helechos, musgos, alcornoques y hierbas aromáticas, nos conducirá en pocos minutos a la fuente intermitente de Castro.

VALENCIÀ

L’entorn de Fosques

Fosques és, sense dubte, una de les fonts més conegudes i concorregudes d’Eslida. Actualment forma part d’un entramat d’irrigació molt més ampli que en època medieval, quan abastia l’horteta de l’antiga alqueria andalusina de Beniçahada, ara Berissanda. Pels testimonis arqueològics, sembla que l’aigua d’este naixement hi arribava per gravetat per una sequiola, travessava el desnivell de la rambla d’Aín per mitjà d’un aqüeducte de canaló recolzat en pilars circulars i s’emmagatzemava en la basseta que encara existeix al peu d’on estava l’alqueria fins a l’any 1526.
La font perenne de Fosques sorgeix del gres roig a 18,7 °C, a 375 metres d’altitud. L’accés al paratge va canviar en 1964, quan l’Ajuntament va acordar la urbanització del camí per dos fets importants: una anàlisi prèvia (1953) qualificava l’aigua de la font com a «aigua potable, químicament considerada» segons els paràmetres de l’època, i Eslida s’estava convertint en una destinació de turisme familiar que necessitava espais adequats. Aleshores es va construir també el Merendero de Panera, un lloc de trobada en plena natura. En 1996, unes obres van ampliar els canons d’eixida als sis actuals.
Des de Fosques podem arribar en pocs minuts a les fonts de Ferro, Fonillet i Sant Josep. Pel camí gaudirem d’una vista privilegiada de l’horta i el secà que s’estén fins al llit de la rambla i de les muntanyes que la circumden, envoltats de sureres monumentals i d’estructures de reg tan senzilles com antigues. La bassa que n’arreplega l’aigua és una reserva d’amfibis, per això és tan important evitar abocaments de substàncies tòxiques que portem de casa i mantindre el seu hàbitat.
Una composició tradicional, la «Jota d’Eslida», acaba dient: «La despedida donem a l’estil del nostre poble: Visca el Cristo del Calvari i que dure l’aigua de Fosques».

CASTELLANO

El entorno de Fosques

Fosques es, sin duda, una de las fuentes más conocidas y concurridas de Eslida. Actualmente forma parte de un entramado de irrigación mucho más amplio que en época medieval, cuando abastecía de agua a la huertecilla de la antigua alquería andalusí de Beniçahada, la actual Berissanda. Por los restos arqueológicos, parece que el agua de este nacimiento llegaba por gravedad por una acequia, atravesaba el desnivel de la rambla de Aín por medio de un acueducto de canaleta apoyada en pilares circulares y se almacenaba en la pequeña balsa que todavía existe al pie de donde estaba la alquería hasta el año 1526.
La fuente perenne de Fosques surge del rodeno a 18,7 °C, a 375 metros de altitud. El acceso al paraje cambió en 1964, cuando el Ayuntamiento acordó la urbanización del camino por dos hechos importantes: un análisis previo (1953) calificaba el agua de la fuente como «agua potable, químicamente considerada» según los parámetros de la época, y Eslida se estaba convirtiendo en un destino de turismo familiar que necesitaba espacios adecuados. Se construyó también entonces el Merendero de Panera, un lugar de encuentro en plena naturaleza. En 1996, unas obras ampliaron los caños de salida a los seis actuales.
Desde Fosques podemos llegar en pocos minutos a las fuentes de Ferro, Fonillet y Sant Josep. Por el camino disfrutaremos de una vista privilegiada de la huerta y el secano que se extiende hasta el cauce de la rambla y de las montañas que la circundan, rodeados por alcornoques monumentales y estructuras de riego tan sencillas como antiguas. La balsa que recoge el agua es una reserva de anfibios, por eso es tan importante evitar vertidos de sustancias tóxicas que traemos de casa y mantener su hábitat.
Una composición tradicional, la «Jota d’Eslida», acaba así: «La despedida donem a l’estil del nostre poble: Visca el Cristo del Calvari i que dure l’aigua de Fosques».